Tipos de obras

Audiovisual

Géneros

Música > Música instrumental > Música de cámara (trío, cuarteto, quinteto…)

Movimientos socio-culturales

Edad Contemporánea > Movimientos musicales desde finales del s. XIX > Música clásica > Dodecafonismo

Edad Contemporánea > Movimientos musicales desde finales del s. XIX > Música clásica > Neoclasicismo musical

Obra

Quartet de corda núm. 3

Fecha de producción: 1938

Tipos de obras

Audiovisual

Géneros

Música > Música instrumental > Música de cámara (trío, cuarteto, quinteto…)

Movimientos socio-culturales

Edad Contemporánea > Movimientos musicales desde finales del s. XIX > Música clásica > Dodecafonismo

Edad Contemporánea > Movimientos musicales desde finales del s. XIX > Música clásica > Neoclasicismo musical

Obras

Quartet de corda núm. 3 <https://www.youtube.com/watch?v=6uaH-FRvQIs> (25-05-2023)

Dels seus 14 Quartets per a corda, el tercer 3, el més curt, també és el més destacable pel seu caràcter personal i dramatisme. Compost en 1838, ofereix un so potent i fosc, en el qual els instruments (dos violins, viola i violoncel) apareixen entrellaçats a manera de diàleg que a vegades es transforma en cànon. Les quatre cordes es transformen en quatre veus que oscil·len entre l'aire Lent, Prest i Errant, oferint una escolta elàstica amb predomini de la modulació.

Información de la obra y contexto de creación

Dels seus 14 Quartets per a corda, el tercer 3, el més curt, també és el més destacable pel seu caràcter personal i dramatisme. Compost en 1838, ofereix un so potent i fosc, en el qual els instruments (dos violins, viola i violoncel) apareixen entrellaçats a manera de diàleg que a vegades es transforma en cànon. Les quatre cordes es transformen en quatre veus que oscil·len entre l'aire Lent, Prest i Errant, oferint una escolta elàstica amb predomini de la modulació.

Elisabeth Maconchy va ser una compositora molt influenciada pels corrents innovadors de l'Europa Central. En el seu grup de col·legues i amigues destaquen les compositores britàniques Dorothy Gow (1892-1982) i Grace Williams (1906-1977) i la irlandesa Ina Boyle (1889-1967). Se l'ha relacionada també amb Elisabeth Luytens (1906-1983) i amb la directora i compositora Imogen Holst (1907-1984). La seua cantata The Land (1929), una de les seues primeres obres importants, es basa en un llarg poema de l'escriptora Vita Sackville-West (1892-1962).


Compositores coetànies van ser les americanes, Ruth Crawford Seeger (1901-1953), Louise Talma (1906-1996), Edna Mae Burnam (1907-2007), Miriam Gideon (1906-1996), Victoria Bond (1945), Libby Larsen (1950), Anne LeBaron (1953), Jennifer Linn (1960), Dinorá de Carvahlo (1904-1980), Hilda Paredes (1959) i Gloria Isabel Ramos (1964); les europees, Elisabeth Lutyens (1906-1983), Grace Mary Williams (1906-1977), Berta Alves de Sousa (1906-1997) i Priaulx Rainier (1903- 1986). Entre elles, les espanyoles Elena Romero (1923-1996), Mercé Torrents (1930) i María Dolores Malumbres (1931-2019). 


Entre les compositores successores i que arriben fins als nostres dies assenyalem a l'africana, Graziane Finzi (1945); la russa, Elena Firsova (1950); l'australiana, Anne Boyd (1946) i les europees, Carol Barratt (1945), Gisèle Barreau (1948), Kaija Saariaho (1952-2023), Violeta Dinescu (1953), Adriana Hölszky (1953), Regina Irman (1957) i Katrina Penman A elles se sumen les espanyoles, Gloria Villanueva (1953), Carme Fernández Vidal (1970), Gloria Rodríguez (1972), María Mendoza (1975), Laura Vega (1978) i Sira Hernández.

Indicaciones

Dels seus 14 Quartets per a corda, el tercer 3, el més curt, també és el més destacable pel seu caràcter personal i dramatisme. Compost en 1838, ofereix un so potent i fosc, en el qual els instruments (dos violins, viola i violoncel) apareixen entrellaçats a manera de diàleg que a vegades es transforma en cànon. Les quatre cordes es transformen en quatre veus que oscil·len entre l'aire Lent, Prest i Errant, oferint una escolta elàstica amb predomini de la modulació.

Documentos

Esta ficha no tiene documentos anexos