Geographical classification

Europe > Spain

Socio-cultural movements

Late modern period / Contemporary period > Cultural revivals and movements of the end of the 19th century > Catalan noucentisme

Late modern period / Contemporary period > Feminism > Suffragism

Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Literature from the first third of the 20th century

Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Post-war literature

Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > Pacifism / Antimilitarism

Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > Republicanism

Groups by dedication

Activists > Feminists (activists)

Activists > Suffragettes / Suffragists

Musicians > Composers

Writers > Poets

Writers > Story writers

Writers > Dramatists / Playwrights

Writers > Essayists

Writers > Journalists / Chroniclers > Literary, music, etc. critics

Activists > Pacifists

Writers > Journalists / Chroniclers > Columnists

Popularisers / Cultural promoters > Publishers

Humanistics > Feminists (intellectuals)

Writers > Orators

Character
Carme

Carme Karr i Alfonsetti

(Joana Romeu; L’Escardot; Una liceista; Xènia.)

Barcelona 16-03-1865 ‖ Barcelona 29-12-1943

Period of activity: From 1902 until 1942

Geographical classification: Europe > Spain

Socio-cultural movements

Late modern period / Contemporary period > Cultural revivals and movements of the end of the 19th century > Catalan noucentisme

Late modern period / Contemporary period > Feminism > Suffragism

Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Literature from the first third of the 20th century

Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Post-war literature

Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > Pacifism / Antimilitarism

Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > Republicanism

Groups by dedication

Activists > Feminists (activists)

Activists > Suffragettes / Suffragists

Musicians > Composers

Writers > Poets

Writers > Story writers

Writers > Dramatists / Playwrights

Writers > Essayists

Writers > Journalists / Chroniclers > Literary, music, etc. critics

Activists > Pacifists

Writers > Journalists / Chroniclers > Columnists

Popularisers / Cultural promoters > Publishers

Humanistics > Feminists (intellectuals)

Writers > Orators

Context of feminine creation

Carme Karr forma part de la generació de feministes catalanistes, liberals i conservadores de principi de segle XX dedicades a promoure un canvi en els rols de gènere assignats a les dones. En el marc d’un reformisme burgès, aquest feminisme se centra en la millora de l’educació per a les nenes, l’autonomia i la presència pública de les dones. Carme Karr vol fomentar la visibilitat de la creació contemporània de les dones i ho farà, sobretot, a partir de la revista Feminal que ella mateixa dirigeix i on inclourà partitures, poemes o altres escrits literaris de diferents autores, com la compositora Narcisa Freixas o l’escriptora Dolors Monserdà. De la mateixa manera que les seues contemporànies Clara Campoamor i Victòria Kent, Carme Karr reivindica el sufragi femení, que s’aconseguirà el 1933. 

Carme Karr està integrada en el món intel·lectual, artístic i cultural de la seva època. Col·labora amb altres dones de lletres, com ara Dolors Monserdà, Agnès Armengol, Palmira Ventós (amb pseudònim masculí, Felip Palma), Maria Domènech, Sara Llorens, Joaquina Rosal, Mercè Pedrós, Isabel Serra o Isabel Maria del Carmen de Castellví y Gordon, comtessa del Castellà. També es relaciona amb Apel·les Mestres i Joan Maragall (Modernisme), o Eugeni d'Ors (Xènius en La Veu de Catalunya, iniciador del Noucentisme) amb el qual, sota el pseudònim Xènia, va iniciar una polèmica a la premsa defensant la capacitat de les dones per dedicar-se a la literatura i a les arts en general, cosa que d’Ors negava. Forma part de les activistes pacifistes contra la Primera Guerra Mundial al costat de la líder obrera Teresa Claramunt o la pintora i il·lustradora Antonia Ferreras. 

Review

Intel·lectual destacadíssima i de gran presència pública en el seu temps; escriptora en català i castellà, compositora, periodista, conferenciant, feminista, catalanista i pacifista. Va dirigir la revista mensual Feminal (1907-1917) i va participar activament en el món associacionista i cultural. El seu objectiu era el reconeixement del paper de la dona en la societat i per això reivindicava el sufragi femení, l’accés a la cultura i a una educació basada en la igualtat d’oportunitats per a tots els infants, l’autonomia econòmica de les dones o la protecció social de la maternitat. 

 

Justifications

  • Primera dona catalana que va exercir el periodisme professional tal com l’entenem actualment; va dirigir la revista mensual Feminal (1907-1917).
  • Pensadora feminista, argumenta contra el tòpic que considera les dones menys intel·ligents i amb menys voluntat que els homes.
  • Sufragista i oradora excepcional, reivindica l’accés a la cultura de les dones, una educació digna i emancipadora per a les xiquetes que les capacite per a ser econòmicament independents o la protecció social i sanitària de la maternitat.
  • Activista feminista: funda La Llar, una residència per a professores i dones estudiants i impulsa l’associació Acció Femenina.
  • Escriptora en català i castellà: conrea diversos gèneres, com ara novel·la, conte, assaig, literatura infantil i juvenil i teatre.
  • Pacifista: presidenta i única dona membre del Comitè Pacifista de Catalunya; fundadora del Comité Femení Pacifista de Catalunya contra la Primera Guerra Mundial.
  • Compositora de peces per a veu i piano i d’una sarsuela, El testament d'Amèlia (1908).
  • Defensora de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits públics.

Biography

Carme Karr i Alfonsetti neix a Barcelona el 1865, filla d’Emilia Alfonsetti (d’origen italià, mor quan ella tenia un any, la seva dida i posterior mare adoptiva la va criar) i d’Eugène Karr, enginyer francés, vicecònsol a Catalunya. Forma part de l’alta burgesia, creix en un ambient familiar cosmopolita i internacional - parla francès i alemany- però la seva llengua d’expressió principal és el català. Casada amb Josep Maria de Lasarte i de Janer (1890), advocat, poeta, escriptor, autor teatral i periodista, tingué tres filles i un fill. 

Pel que fa a la seva formació acadèmica, Carme Karr es cria i educa entre Barcelona i Perpinyà, a les escoles de les dominiques de la Presentació de la Verge Maria de Barcelona i Figueres. Prompte s’integra a la vida cultural catalana i comença a col·laborar en la revista L’Avenç i, més endavant en Joventut. El 1907 crea Feminal, un suplement mensual del setmanari La Il·lustració Catalana. Karr va dirigir aquesta revista fins a 1917 i hi incorpora les veus femenines més potents de principis de segle, tot aconseguint una qualitat de contingut i de presentació ben notables.

Va compondre peces musicals per a veu i piano sobre versos de Caterina Albert, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà o Marià Aguiló; també va escriure la sarsuela El testament d'Amèlia (1908), en col·laboració amb Joan Baptista Espadaler. 

El 1913 funda i dirigeix La Llar, una residència per a professores i dones estudiants. Va impulsar l’associació Acció Femenina el 1921, i el 1931 va signar el manifest que demanava al president Macià el vot per a les dones. Va formar part del Comité Internacional de la Lliga dels Països Neutrals creat a l’inici de la Primera Guerra Mundial i és l’única dona de l’estat espanyol que va participar en els actes pacifistes europeus. També va ser l’única dona que va signar el manifest «La guerra europea. Manifiesto de algunos españoles» juntament amb Manuel Azaña, Salvador Dalí, Manuel de Falla, José Martínez Ruiz «Azorín», Gregorio Marañón o els germans Machado, entre d’altres. En octubre de 1915, a Barcelona, Carme Karr va fundar el Comité Femení Pacifista de Catalunya (CFPC), la presidenta honorària del qual era Dolors Monserdà de Macià. La Guerra Civil, el franquisme i la Segona Guerra Mundial l’afectaren profundament per les seves conviccions antibel·licistes. Mor el 1942 sense cap reconeixement a la seva obra.  

Font principal: Associació d’escriptors en llengua catalana, 20-03-2022, https://www.escriptors.cat/autors/karrc/biografia  

Works


NOVEL·LA

(1913). De la vida d’en Joan Franch. Barcelona: Il·lustració Catalana, Lectura popular biblioteca d'autors catalans 53. 

(1924). La Fi del Lliure. Barcelona: l’Avenç Gràfic, La novel·la d’ara 77. 

 

NARRATIVA BREU 

(1906). Volves: quadrets  [pseud. L’Escardot] (pròleg de Lluís Via). Barcelona: L'Avenç, “Biblioteca popular de L'avenç” 52 

(2008). Clixés: estudis en prosa [pseud. L'Escardot] Barcelona: Joventut [Fidel Giró], 1906. Barcelona. 268 p.; 8º mlla. (reedició per Horsori Editorial a la col·lecció “Clàssiques Catalanes”, núm. 5 Arxivat 2009-03-13 a Wayback Machine,). 

Por la dicha. Barcelona: Publicaciones Mundial, Col·lecció: “La novela femenina”; any 1, núm. 22. 

(1931). Oració íntima. Ms. 1029 Biblioteca de Montserrat. 

 

NARRATIVA INFANTIL I JUVENIL

(1931). Nick: conte de mitjanit (amb il·lustracions de Lola Anglada). Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, Obra de Previsió, Cultura i Beneficència. 

(1932). Cuentos a mis nietos (amb il·lustracions de Rosario de Velasco). Burgos: Hijos de Santiago Rodriguez. 

(1934). Contes de l’àvia (amb il·lustracions de Maria i Clotilde Cirici Pellicer). Barcelona: Llibreria Bonavia. 

(1935). Garba de contes. Girona: Dalmau Carles, Pla Editors. 

(1942). El libro de Puli; amb il·lustracions de Mariona Lluch. Barcelona : Ars. 

 

TEATRE 

(1908). Un raig de sol. (comèdia). 

(1911). Els Ídols: quadre en un acte y en prosa. Barcelona: Bartomeu Baxarias, col. “De tots colors”. 

(1918). Caritat. 

 

CRÍTICA LITERÀRIA I ASSAIG

(1910). Cultura femenina. Estudi i Orientacions. Barcelona: L’Avenç. Conferències donades en l'Ateneu Barcelonés els dies 6, 13 i 20 d'abril de 1910.[1] Reeditades l'any 2020.[7] 

(Coautora) Educación Femenina, Ciclo de conferencias desarrolladas en el Ateneo Barcelonés, Días 31 de enero y 1,3, 4 y 5 de febrero de 1916, Ed.Librería Parera, Barcelona. 

La Llar (el Hogar): residència d'estudiantes i professores i Escola de la Dona a Barcelona. Barcelona: Impremta La Renaixensa, 191?. Opuscle informatiu de les condicions d’estada. "Subvencionat en sa fundació per l’Excm. Ajuntament i per particulars. Presidit per la Sereníssima Sra. Infanta Da. Pau de Borbó, princesa de Baviera. Fundat i dirigit per Da. Carme Karr des de primers de l’any 1913". 

 

PARTITURES

Cansons [sic]; lletra d'Apel·les Mestres. Barcelona?: ca. 1903. Conté: Preludi de primavera i Cansó trista. 

(1903). La Mort del rossinyol. 

(1903). Las Aranyas. 

(1907). Flors d’escardot cançons catalanes. Barcelona (Rambla de S. José, 29) : Sindicato Musical Barcelonés Dotesio, cop. 1907: 1 partitura (15 p.). Amb lletra - Cant i piano. Contingut: Canço de la tarda / poesia d’Apel·les Mestres; Canço d’esperança / poesia de Marian Aguiló; Canço d’abril / poesia d’Apel·les Mestres; Vesprada / poesia d’Apel·les Mestres; Nota de tardor / poesia d’Apel·les Mestres; La dida de l’infant / poesia d’Àngel Guimerà. 

(1916). Orquídea lieder para canto y piano. 

La Non non dels papellons. 

La filla de Maria. 

La Mort de la Verge. 

(1906). Tranzit. Gènere: Lied (saló). Disposició partitura: 1 V, piano. Edició: Ilustració Catalana-Feminal, núm. 31-334, 31-X-1907. 

(1908). El testament d’Amèlia, sarsuela, amb Joan Baptista Espadaler i Colomer) 

(1907). Poema "L’enamorat a l’enamorada" de Caterina Albert ("La Tralla", 1907), musicat per Carme Karr. 

Goigs de la Mare de Déu de Pompeia. 

Bibliography

Ainaud de Lasarte, Josep M. (2008). Carme Karr. Barcelona: Infiesta. 

Arnau, Carme (2006). "Carme Karr i 'Feminal' " Revista de Catalunya Núm. 221, pp. 85-96. 

Pessarrodona, Marta (2006). «Carme Karr Alfonsetti, la Ur-feminista catalana». Donasses. Barcelona: Destino, pp. 22-31. 

Panchón, Carme i González-Agàpito, Josep (2000). "Carme Karr i el feminisme com a problema d’educació social", dins Pilar Heras i Conrad Vilanou (ed.): Pedagogia del segle XX en femení. Barcelona: Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona. 

Segura, Isabel (2008). Els feminismes de ‘Feminal’. Barcelona: Institut Català de les Dones. 

Bruch, Araceli i Tavera, Susanna (2020). Carme Karr contra la incultura femenina. Eumo Editorial. Col·lecció “Capsa de Pandora”. Estudi introductori i reedició de les tres conferències dictades per Carme Karr a l’Ateneu Barcelonès: "L’estat social i moral de la dona a Catalunya" (6 d’abril 1910); "Estudi d’observació dels diferents tipus de la noia casadora barcelonina" (13 d'abril de 1910); i "La societat barcelonina, la intervenció que la dona té en ella, i de com és tractada generalment per l’home" (20 d’abril de 1910). 

Font: Viquipèdia, 27-03-2022, https://ca.wikipedia.org/wiki/Carme_Karr_i_Alfonsetti  

Didactic approach

Específicament pel seu pacifisme i la seua defensa del dret al vot de les dones, en la mateixa que les sufragistes angleses o la diputada Clara Campoamor, Carme Karr es pot treballar a les tutories.

A més, la seua producció es pot incloures en les següents matèries:

- Valencià: Llengua i Literatura o Llengua catalana i literatura. 
- Castellà: llengua i literatura. 
- Música. 
- Història. 
- Valors ètics.

En català i castellà es pot incloure l’autora en diferents blocs curriculars de 4t de l’ESO: 
-Escoltar i parlar. 
-Llegir i escriure. 
-Educació literària. 

Documents