Carme Karr forma part de la generació de feministes catalanistes, liberals i conservadores de principi de segle XX dedicades a promoure un canvi en els rols de gènere assignats a les dones. En el marc d’un reformisme burgès, aquest feminisme se centra en la millora de l’educació per a les nenes, l’autonomia i la presència pública de les dones. Carme Karr vol fomentar la visibilitat de la creació contemporània de les dones i ho farà, sobretot, a partir de la revista Feminal que ella mateixa dirigeix i on inclourà partitures, poemes o altres escrits literaris de diferents autores, com la compositora Narcisa Freixas o l’escriptora Dolors Monserdà. De la mateixa manera que les seues contemporànies Clara Campoamor i Victòria Kent, Carme Karr reivindica el sufragi femení, que s’aconseguirà el 1933.
Carme Karr està integrada en el món intel·lectual, artístic i cultural de la seva època. Col·labora amb altres dones de lletres, com ara Dolors Monserdà, Agnès Armengol, Palmira Ventós (amb pseudònim masculí, Felip Palma), Maria Domènech, Sara Llorens, Joaquina Rosal, Mercè Pedrós, Isabel Serra o Isabel Maria del Carmen de Castellví y Gordon, comtessa del Castellà. També es relaciona amb Apel·les Mestres i Joan Maragall (Modernisme), o Eugeni d'Ors (Xènius en La Veu de Catalunya, iniciador del Noucentisme) amb el qual, sota el pseudònim Xènia, va iniciar una polèmica a la premsa defensant la capacitat de les dones per dedicar-se a la literatura i a les arts en general, cosa que d’Ors negava. Forma part de les activistes pacifistes contra la Primera Guerra Mundial al costat de la líder obrera Teresa Claramunt o la pintora i il·lustradora Antonia Ferreras.