Ressenya
Elfriede Jelinek (1946) és una escriptora austríaca que ha destacat sobretot com a novel·lista i com a dramaturga. També ha conreat l’assaig i la poesia, i ha traduït de l’anglès. És també coneguda la seva faceta d’activista social i el seu compromís amb el moviment feminista. La seva figura va rebre el reconeixement internacional especialment a partir de la concessió del premi Nobel de Literatura l’any 2004. El jurat del Nobel va destacar de la seva obra la perícia lingüística en la creació de fluxos de veus i contraveus narratives, així com la crítica a estereotips socials profundament ancorats en la nostra societat, com per exemple el rol que s’hi concedeix a la dona. A banda del premi Nobel, Jelinek ha estat mereixedora dels principals premis literaris que s’atorguen als escriptors en llengua alemanya, com el Büchner o el Heinrich Böll.
Justificacions
- Una de les veus més importants de la literatura contemporània en llengua alemanya, vinculada als moviments d’avantguarda de postguerra de Viena i Graz.
- El seu impacte de públic i de crítica són enormes.
- Guardonada amb el Nobel (2004) i els premis literaris més prestigiosos de l’àmbit germànics.
- Les seves novel·les La pianista i Desig han estat dutes al cinema amb molt d’èxit.
- Destaca com a dramaturga i narradora, i ha conreat l’assaig, la poesia, la traducció, el guió fílmic i les lletres d’òpera. Ha estat molt innovadora en tots els gèneres que ha cultivat.
- La seva obra dramàtica, és revolucionària en un sentit formal: els personatges i els diàlegs desapareixen per complet; escriu llargues tirallongues de text (ella en diu superfícies textuals) on es barregen veus i cites sense solució de continuïtat.
- En la seva obra, especialment la de joventut, incorpora la cultura de masses, la literatura de consum i l’estètica pop.
- Les seves obres aborden la corrupció política i econòmica, especialment a Àustria, el drama dels refugiats sirians, la guerra d’Iraq, el racisme, el poder i la influència dels mitjans de comunicació, així com la seva capacitat de manipulació, o la situació de la dona en la societat contemporània.
- Activista pel reconeixement de la participació activa d’Àustria en els crims del nacionalsocialisme.
Biografia
Jelinek va iniciar la seva formació en el camp de la música i estava destinada a ser una virtuosa en diferents instruments. Només la pressió i el grau d’exigència màxims a què es veié sotmesa, especialment per part de la seva mare, la van fer renunciar a aquesta carrera. Aquest aspecte és present al llarg de la seva obra literària i especialment en el seu best-seller La pianista (1983).
De pare jueu, que aconseguí defugir la persecució nazi, Jelinek veié sempre en la figura paterna algú amb unes capacitats excepcionals que en les circumstàncies històriques en què va viure, sota els nacionalsocialistes, es veié condemnat a l’ostracisme i a l’ocultació per poder sobreviure.
Els inicis literaris d’Elfriede Jelinek s’han de vincular amb els moviments avantguardistes que a l’Àustria de la postguerra mantingueren viva la rica tradició de la literatura experimental. Se la relaciona amb els grups literaris més avantguardistes de Viena i de Graz.
En la seva experimentació adquireix un paper fonamental la mescla de fonts d’inspiració: Jelinek s‘interessa profundament tant pels productes culturals de consum (com els còmics, les novel·les d’entreteniment, la publicitat) com per la filosofia. Així, en un grau més o menys elevat segons el cas, les seves obres són una hibridació d’aquestes fonts tan heterogènies.
La seva obra primerenca està molt lligada a l’estètica pop i al trencament de convencions. Una mostra d’això és la seva novel·la Bukolit (1968). Als anys setanta s’inclina per un tipus de literatura on el compromís social i feminista són més evidents: en destaquem dues obres, la novel·la Les amants (1975) i la peça dramàtica Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats (1977).
A la dècada dels vuitanta escriu dues de les obres que li obriran les portes de la popularitat al món germànic i també al ressò internacional. Es tracta de les novel·les La pianista (1983), que fou duta anys més tard al cinema pel director també austríac Michael Hanecke amb el mateix títol (2001), i la novel·la Desig (1989), on explora la sexualitat femenina de forma molt poc ortodoxa i trencant tota mena de tabús.
Al llarg de la dècada dels noranta sembla que orienta més la seva producció cap a la dramatúrgia, tot explorant noves vies d’escriptura. A poc a poc aniran desapareixent de la seva obra els personatges i les acotacions teatrals per acabar imposant-se allò que la crítica ha anomenat “superfícies textuals”, grans blocs de text en què l’autora barreja veus de diferents procedències. A més, atorga als directors teatrals plena potestat perquè escenifiquin els seus textos com vulguin i aprofitin les parts del seu text que més els interessin. Jelinek sol inspirar-se en textos de la literatura clàssica grega que li serveixen per abordar qüestions de la més estricta actualitat. Exemples d’aquest tipus d’escriptura són Els drames de les princeses (Der Tod und das Mädchen) (2002), Bambiland (2003)Viatge d’hivern (2011) i Els desemparats (2014)
Les temàtiques que aborda en aquestes darreres obres abracen des de la guerra d’Iraq, passant pel drama dels refugiats sirians a la Mediterrània, fins a la corrupció política.
L’obra de Jelinek ha estat guardonada amb el premi Nobel (2004), i ha rebut els premis literaris més prestigiosos que s’atorguen en l’àmbit germànic, entre molts d’altres el premi Heinrich Böll (1986), el premi Büchner (1998) i el premi Kafka (2004).
Obres
Novel·la (selecció)
Wir sind lockvögel baby! (1970). Reinbeck: Rowohlt.
Michael. Ein Jugendbuch für die Infantilgesellschaft (1972). Reinbeck: Rowohlt.
Die Liebhaberinnen (1975). Reinbeck: Rowohlt. Traducció catalana de Pilar Estelrich i Lídia Álvarez: Les amants (2004). Barcelona: Edicions 62.
Die Kavierspielerin (1983). Reinbeck: Rowohlt.
Lust (1989). Reinbeck: Rowohlt.
Obres de teatre (selecció)
Was geschah, nachedem Nora ihren Mann verlassen hatte oder Stützen der Gesellschaft (1992). Reinbeck: Rowohlt. Traducció catalana de Ramon Farrés i Theres Moser: Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats (2004). Tarragona: Arola Editors.
Winterreise (2011). Reinbeck: Rowohlt. Traducció catalana de Marc Villanueva: Viatge d’hivern (2022). Barcelona: Biblioteca Sala Beckett.
Die Schutzbefohlene (2014). Reinbeck: Rowohlt. Traducció catalana d’Àngel Ferrero: Els desemparats (2017). Manresa: Tigre de Paper.
Enfocament Didàctic
Es poden treballar els seus textos i les adaptacions al cinema d’algunes de les seves obres a: literatura universal, ciències socials, tutoria, filosofia i valors ètics, educació audiovisual, en Educació Secundària Obligatòria. La seva obra dramàtica i els seus llibrets d’òpera es poden treballar en l’optativa de teatre de secundària, en les escoles o instituts d’art dramàtic i en els conservatoris
Convé tindre-la en compte en l’assignatura de Música i en els Conservatoris per la seua formació musical com a concertista de piano i orgue i l’estreta relació de l’obra de Jelinek amb la música. Juga amb les paraules d'una forma semblant a com ho fa Bach a les fugues. És admiradora de Schubert i alguns títols de les seves obres així ho demostren.
Documents
