Clasificación geográfica

Europa > Reino Unido

Movimientos socio-culturales

Edad Contemporánea > Movimientos musicales desde finales del s. XIX > Música clásica > Neoclasicismo musical

Grupos por ámbito de dedicación

Músicas > Compositoras

Personaje
Retrato

Elizabeth Maconchy

(Dame Elizabeth Maconchy)

Broxbourne 19-03-1907 ‖ Norwich 11-11-1994

Periodo de actividad: Desde 1924 hasta 1994

Clasificación geográfica: Europa > Reino Unido

Movimientos socio-culturales

Edad Contemporánea > Movimientos musicales desde finales del s. XIX > Música clásica > Neoclasicismo musical

Grupos por ámbito de dedicación

Músicas > Compositoras

Contexto de creación femenina

Compositora molt influenciada pels corrents innovadors de l'Europa Central. En el seu grup de col·legues i amigues destaquen les compositores britàniques Dorothy Gow (1892-1982) i Grace Williams (1906-1977) i la irlandesa Ina Boyle (1889-1967). Se l'ha relacionada també amb Elisabeth *Luytens (1906-1983) i amb la directora i compositora Imogen Holst (1907-1984). La seua cantata The Land (1929), una de les seues primeres obres importants, es basa en un llarg poema de l'escriptora Vita Sackville-West (1892-1962).

Compositores coetànies van ser les americanes, Ruth Crawford Seeger (1901-1953), Louise Talma (1906-1996), Edna Mae Burnam (1907-2007), Miriam Gideon (1906-1996), Victoria Bond (1945), Libby Larsen (1950), Anne LeBaron (1953), Jennifer Linn (1960), Dinorá de Carvahlo (1904-1980), Hilda Paredes (1959) i Gloria Isabel Ramos (1964); les europees, Elisabeth Lutyens (1906-1983), Grace Mary Williams (1906-1977), Berta Alves de Sousa (1906-1997) i Priaulx Rainier (1903- 1986). Entre elles, les espanyoles Elena Romero (1923-1996), Mercé Torrents (1930) i María Dolores Malumbres (1931-2019). 


 Entre les compositores successores i que arriben fins als nostres dies assenyalem a l'africana, Graziane Finzi (1945); la russa, Elena Firsova (1950); l'australiana, Anne Boyd (1946) i les europees, Carol Barratt (1945), Gisèle Barreau (1948), Kaija Saariaho (1952-2023), Violeta Dinescu (1953), Adriana Hölszky (1953), Regina Irman (1957) i Katrina Penman A elles se sumen les espanyoles, Gloria Villanueva (1953), Carme Fernández Vidal (1970), Gloria Rodríguez (1972), María Mendoza (1975), Laura Vega (1978) i Sira Hernández.

Reseña

Va ser una de les primeres dones que va presidir el Composers' Guild of Great Britain.
La seua producció més destacable és la destinada als quartets de música de cambra.
En 1977 va ser nomenada Commander of the Order of the British Empire.

Justificaciones

  • Va ser una de les primeres dones que va presidir el Composers' Guild of Great Britain.
  • La seua producció més destacable és la destinada als quartets de música de cambra.
  • En 1977 va ser nomenada Commander of the Order of the British Empire.
  • Compositora de música clàsica del s. XX.

Biografía

Elizabeth Maconchy, sense relació familiar amb la música, va començar a tocar el piano i a compondre de manera autodidacta als sis anys. La seua família es va traslladar a Irlanda en 1917 i ella va estudiar música a Dublín, on hi havia pocs músics professionals i escassa activitat concertística. A la seua casa no tenia tocadiscs i fins als quinze anys no va escoltar una orquestra en directe. Després de la mort del seu pare en 1923 la seua família es va instal·lar a Londres i la jove es va matricular en el Royal College of Music. Molt prompte el seu interés es va encaminar cap a la composició, inclinant-se per la música de Béla Bartók. 
En 1930 va estrenar a Praga, el seu Concert per a Piano. En 1932 va contraure tuberculosi i es va mudar amb el seu marit a Kent, on va poder prosseguir la seua carrera malgrat el seu aïllament i al llarg d'aqueixa dècada la seua música es va estrenar a Polònia, Bèlgica, Hongria, els Estats Units, França i Alemanya.

El seu ballet Puck Fair (1939-40) es va estrenar a Irlanda i va ser una obra cabdal per a la creació del ballet nacional irlandés.
Durant la guerra i en la immediata postguerra va experimentar breument amb el dodecafonisme, encara que va tornar de seguida al seu estil precedent. Acabada la contesa es va instal·lar a Essex i prompte la seua carrera va ressorgir amb nous encàrrecs, estrenes, premis i reconeixements. D'aqueixa època daten diversos concerts per a solista i un dels seus quartets més reeixits, el número 5 (1948).
La seua carrera es va obrir a nous horitzons i en 1957 va compondre l'òpera de cambra The Sofa, una trilogia plena de lirisme i melodies més expansives. 
En 1959 va ser la primera dona que va presidir el Composers' Guild of Great Britain i en 1976 va ser elegida presidenta de la Society for the Promotion of New Music.
En l'última part de la seua carrera destaca la seua dedicació a la música vocal, tant per a solista com per a cor, així com la seua col·laboració amb solistes que li encarregaven obres i el seu treball creatiu per a grups no professionals o cors de xiquets. 
En 1977 va ser nomenada Commander of the Order of the British Empire i en 1987 Dame Commander.

Obras

Inglés

Español

Valenciano

Música de cámara

Óperas de Cámara

  • The Sofa (1957)
  • The Three Strangers (1957-58)
  • The Departure (1961)

Cuartetos para cuerda

  • Núm. 1 (1932/33)
  • Núm. 2 (1936)
  • Núm. 3 (1938)
  • Núm. 4 (1942/43)
  • Núm. 5 (1948)
  • Núm. 6 (1950)
  • Núm. 7 (1955)
  • Núm. 8 (1967)
  • Núm. 9 (1968)
  • Núm. 10 (1972)
  • Núm. 11 (1976)
  • Núm. 12 (1979)
  • Núm. 13, Quartetto Corto (1982–83)
  • My Dark Heart, para soprano y seis instrumentos (1981)

Música para Orquesta

  • The Land (1929)
  • Proud Thames (1952-53)

Ballet

  • Puck Fair (1939-40)

Bibliografía

Brüstle, Christa y Danielle Sofer (2018). Elizabeth Maconchy: Music as Impassioned Argument. Viena: Universal Edition.

Green, L. (2001). Música, género y educación. Madrid: Ediciones Morata. 

Roma, C. (1997). The choral music of twentieth-century women composers. Boston: Public Library.

Weiner LePage, J. (1989). Womens composers, conductors and musicians of the twentieth century. Boston: Public Library.

Enfoque Didáctico

S'aconsella treballar els Tretze quartets de corda com a exemple de formació de formació de conjunt i d'instruments de corda fregada, en 1r d'Educació Secundària.
En els Ensenyaments Professionals i Superiors de Música en l'assignatura de Música de Cambra.
En la Universitat, en la Formació del Professorat, en assignatures amb competències en Música.

Documentos