Pianista, compositora i pedagoga que va crear el Mètode Jaëll, que algunes pedagogues segueixen actualment. Pertany al període que comprén la música francesa de la segona part del segle XIX, on un cert nombre de pianistes i compositora, van seguir el deixant d'altres grans pianistes virtuoses-compositores com Maria Agata Szymanowska (1789-1831), Louise Farrenc (1804-1875), Fanny Mendelssohn (1805-1847), Josephine Lang (1815-1880), Clara Wieck Schumann (1819-1896) o la francesa Pauline Viardot (1821-1910), cantant d'òpera. Entre les pianistes que van arribar a fer carrera al costat d'ella, trobem a Augusta Holmès (1847-1903), Luise Adolpha Le Beau (1850- 1927) i, una mica més tard, a Cécile Chaminade (1857-1944) o Mel Bonis (1858-1937). Com a continuadores d'aquesta professionalització, destaquem a les germanes Nadia i Lili Boulanger, Blanche Selva (1884-1942), la polonesa Wanda Landowska (1979-1959) i les espanyoles, Soledad Bengoechea de Cármena (1849-1943), Pilar Fernández de la Mora (1867-1929) o M. Lluïsa Güell López (1874-1933).
Al llarg del segle XX es consoliden les pianistes com a intèrprets i docents com és el cas de la belga Carlota Garriga (1937) o l'argentina Marta Argerich (1941).
Marie Trautman
(Marie Jaëll)
Steinsaltz (Alsacia) 17-08-1846 ‖ París 04-02-1925
Periodo de actividad: Desde 1871 hasta 1925
Clasificación geográfica: Europa > Alemania
Movimientos socio-culturales
Edad Contemporánea > Movimientos musicales desde finales del s. XIX > Música clásica > Postromanticismo
Grupos por ámbito de dedicación
Educadoras > Pedagogas
Músicas > Compositoras
Músicas > Instrumentistas > Pianistas
Músicas > Instrumentistas
Contexto de creación femenina
Reseña
Marie Jaëll va ser una pianista excel·lent des de la seua infantesa. Encara que va compondre per a veu i Conjunt Instrumental, destaca per la seua faceta pedagògica amb la creació del Mètode Jaëll per a l'ensenyament musical, que va revolucionar la tècnica pianística del moment.
Justificaciones
Biografía
La compositora alsaciana Marie Jaëll comença l'estudi del piano als 6 anys d'edat. Va ser una xiqueta prodigi que, amb tan sols 10 anys, va oferir una sèrie de recitals a París. En 1862, obté el Primer Premi de Piano del Conservatori de París. Paral·lelament recorre Europa fent concerts, per Suïssa, Alemanya, Anglaterra, Alsàcia i París. Als 20 anys, en 1866, es casa amb el pianista Alfred Jaëll, amb el qual continua la seua brillant carrera virtuosística.
Alumna dels principals pianistes europeus del moment, la publicació de les seues primeres obres com a compositora se situa al voltant de 1871. Va ser una de les primeres dones admeses en la Société des Compositeurs de París.
Com a pianista reconeguda, va ser la primera intèrpret de les 32 Sonates de Beethoven. Als 45 anys renuncia a la glòria de la vida pública, per a consagrar-se per complet a la investigació de les “lleis artístiques”, després d'haver patit una tendinitis, centrant-se en la investigació sobre la interpretació de piano, a partir de ciències com l'anatomia, la fisiologia, la física, la química, les matemàtiques i la psicologia.
La seua obra fonamental va ser el seu Mètode de fisiologia (Mètode Jaëll), que va revolucionar les idees sobre la tècnica pianística. Podem resumir el seu pensament en la frase “El cos i l'esperit, el moviment i el pensament són una mateixa força. L'energia del moviment està en contacte amb la intensitat de la representació mental del mateix moviment”. El seu treball consistirà a promoure la pràctica musical amb una intensitat mental interna, que associa diversos estats de motricitat i de consciència, fins a una representació mental que els uneix entre si i que és la garantia de la unitat interior de l'artista.
Obras
Español
Partitures
- Impromptu, piano (1871)
- Deux méditations, piano (1871)
- Sis petits morceaux, piano (1871)
- Sonate pour piano (1871)
- Dix bagatelles, piano (1872)
- Valses pour piano à quatre mains, Op. 8 (1874)
- Quatuor à cordes (1875)
- Quatuor en sol mineur, piano, violon, alto et violoncelle (1875)
- Concerto n.º 1 en re m pour piano et orchestre (1877)
- Bärenlieder, La Légende des Ours, soprano et piano (1879)
- Am Grabe eines Kindes, obra para tres coros (1880)
- Runéa, ópera en 3 actos (1878)
- 5 Lieder, voz y piano (1879)
- Ossiane, poema sinfónico (1879)
- Sonate pour violon (1881)
- Concerto pour violoncelle (1882)
- Concerto n.º 2 en do m pour piano et orchestre (1884)
- Sphinx, piano (1885)
- Voix du printemps: Sur la grand route, orchestre (1885)
- Voix du printemps, piano à 4 mains (1885)
- Adagio, alto y piano (1886)
- Ballade (1886)
- Valses mélancoliques, piano (1888)
- Valses mignonnes, piano (1888)
- Promenade matinale: esquisses pour piano, Op. 58 (1889)
- Les Orientales, voz (1893)
- Trois Pièces pour piano (1894)
- Sept pièces faciles pour piano (1899)
- Psaume LXV, coro en cuatro partes, inédito (1917)
- Recueil de chansons, canto y piano (1917)
- Harmonies d’Alsace, orchestre (1917)
Obres Pedagògiques
- Jaëll, Marie (1894). Le Toucher, nouveaux principes élémentaires pour l’enseignement du piano. París: Heugel & Cie, 2 vols.
- Jaëll, Marie (1896). La musique et la psychophysiologie. París: Baillière.
- Jaëll, Marie (1897). Le mécanisme du toucher: l’étude du piano par l’analyse expérimentale de la sensibilité tactile. París: Colin.
- Jaëll, Marie (1899). Le Toucher, Enseignement du piano basé sur la physiologie. Leipzig, París: Breitkopf, Härtel, Costallat, 3 vols.
- Jaëll, Marie (1904). L’intelligence et le rythme dans les mouvements artistiques. París: Alcan.
- Jaëll, Marie (1909). Les rythmes du regard et la dissociation des doigts. París: Fischbacher.
- Jaëll, Marie (1910). Un nouvel état de conscience: la coloration des sensations tactiles. París: Alcan.
- Jaëll, Marie (1912). La résonance du toucher et la topographie des pulpes. París: Alcan.
- Jaëll, Marie (1922). Nouvel enseignement musical et manuel basé sur la découverte des boussoles tonales. París: les Presses Universitaires de France.
- Jaëll, Marie (1927). La main et la pensée musicale. París: P.U.F.
- Jaëll, Marie (1927). Le toucher musical par l’éducation de la main: un nouvel enseignement artistique. París: P.U.F.
Bibliografía
Briscoe, J. R. (1987). Historical Anthology of Music by Women. Bloomington and Indianapolis: Indiana University press.
Chantavoine, J. (1952). “Lettres inédites de Liszt à Alfred et Marie Jaëll”, en Revue Internationale de Musique, vol. 12, pp. 31-47.
Cooper, G.W. & Meyer, L.B. (1971). The Rhythmic Structure of Music. Chicago: The University of Chicago Press.
Hurpeau, L. (2004). Marie Jaëll: un cerveau de philosophe et des doigts d’artiste. Lyon: éditions Symétrie.
Kiener, H. et Siegfried, A. (1989). Marie Jaëll 1846-1925: problèmes d’esthétique et de pédagogie musicales. Nantes: Editions de l’Arche.
Pendle, K. (1991). Women and Music. Bloomington: Indiana University Press.
Wright, G. (1987). France in Modern Times. New York: Norton, Fourth Edition.
Enfoque Didáctico
En Música de l'Educació Secundària, en Llengua extanjera i en activitats d'escolta activa.
En els Ensenyaments Professionals i Superiors de Música, en les assignatures de Piano, Conjunt Intrumental i Canto.
En la Universitat, en la Formació del Professorat, en les assignatures amb competències en Música.