Ressenya

Lucille Bogan va ser una cantant afroamericana de blues de les dècades de 1920 i 1930, quan el gènere va conèixer la seva primera eclosió. Es va fer coneguda per les referències al sexe de les seves cançons, moltes compostes i escrites per ella mateixa, que eren explícites a diferència de les d'unes altres i altres col·legues que optaven pels dobles sentits.

Justificacions

• Lucille Bogan, conocida como Bessie Jackson, es una de les cantants de blues que destacaren als anys de consolidació y expansió d'aquest gènere.
• Está considerada una de les principals exponents del "dirty blues" (o blues brut), que va escriure i cantar sobre la vida de la gent marginada, el sexe, la prostitució, els abusos masculins o les adiccions, en cançons que desafiaven les barreres de la moral.
• En 2022 va ser inclosa al Saló de la Fama del Blues (Blues Hall of Fame).

Biografia

Va néixer a Mississipí en algun moment de finals del segle XIX. Va créixer a Birmingham, Alabama, on va conèixer a Nazareth Lee Bogan, un rieler de la zona amb qui es casaria en 1914.  
Se sap poc de la seva trajectòria fins que va començar a gravar cançons de tipus vaudeville per a la discogràfica Okeh Rècords a Nova York en 1923. Més tard, en el mateix any, va gravar Pawn Shop Blues a Atlanta, Geòrgia. Aquesta era la primera vegada que un artista negre de blues era gravat fora de Nova York o Chicago. Els enregistraments de Bogan de 1923-1935 per a OKeh, Paramount, Brunswick, Bàner, Melotone i altres segells van incloure a diversos acompanyants notables, inclosos Will Ezell, Tampa Red i Walter Roland.  
A partir de 1933 va estar a Nova York i va gravar la major part de les cançons que la van fer famosa, però aquesta vegada sota el pseudònim de Bessie Jackson.  
Entre els seus discos influents que han estat recuperats per artistes posteriors es troben la primera versió de Black Angel Blues (més tard gravada per Tampa Red i Robert Nighthawk, i per B.B. King com Sweet Little Angel), Sloppy Drunk Blues (Leroy Carr, Sonny Boy Williamson, Jimmy Rogers i altres), i Tricks Ain't Walking No More (Memphis Minnie). 
Va ser una de les principals exponents de l'anomenat dirty blues (o blues brut), que va escriure i va cantar sobre la vida de la gent marginada, el sexe, la prostitució, els abusos masculins o les addiccions, en cançons que desafiaven les barreres de la moral. 
Una de les seves cançons més controvertides va ser B.D. Woman’s Blues (1935), on B.D. és abreviatura de Bull Dyke (en slang, lesbiana amb trets masculins). Alguns versos de la cançó diuen: Coming a time, B.D, women ain't gonna need no men / They got a head like a sweet angel and they walk just like a natural man / They can lay their jive just like a natural man (Dins d'un temps, les dones no necessitaran a cap home/ Elles tenen el cap com un dolç àngel i caminen com un home/ Poden usar el seu argot com un home).
D'una altra cançó, Shave ‘Em Dry, gravada a Nova York en 1935, es conserven dues versions, una molt més atrevida que l'altra, gravada probablement sense intenció de comercialitzar-la. En ella diu coses com: I got nipples on my titties, / Big as the end of my thumb, / I got somethin between my legs / That'll make a dead man come (Tinc mugrons en les mamelles, / tan grans com les gemmes dels meus polzes, / tinc alguna cosa entre les cames / que faria que un mort es corregués).
No hi ha constància que tornés a gravar després de 1935. Va passar els seus últims anys a Los Àngeles (Califòrnia), segons algunes fonts, ocupant-se de la carrera musical del seu fill, i va morir allí en 1949, víctima d'una fallada cardíaca. 
En 2022, després d'anys d'oblit, va ser inclosa en el Saló de la Fama del Blues (Blues Hall of Fame). amb l'argument que Voguen recorded some of the most memorable blues songs of the pre-World War II era, including some that were landmarks in blues and some that continue to sensationalize her reputation decades after her death (Bogan va gravar algunes de les cançons de blues més memorables de l'era anterior a la Segona Guerra Mundial, incloses algunes que van ser fites en el blues i algunes que continuen reverdint la seva reputació dècades després de la seva mort).

Obres

Bibliografia

Béthune, Christian (2018). Blues, féminisme et société Le cas de Lucille Bogan, Rosières-en-Haye: CamionBlanc.  
Lucille Bogan. https://en.wikipedia.org/wiki/Lucille_Bogan  (13/11/2022).

Williamson, Nigel (2007). La guía aproximada del blues (castellà)  ISBN 978-1-8-4353-519-5.

Enfocament Didàctic

- És important per a l'estudiant acostar-se a les ments revolucionàries al llarg de la història. En aquest cas, Lucille Bogan és una dona  afroamericana amb cultura musical i compositora que desenvolupa una producció artística en un moment en el qual no era comú atribuir a una dona la capacitat de crear artísticament i, a més, destapar tabús en parlar dels rols de la dona en la societat.  
- Interdisciplinarment, pot estudiar-se amb l'assignatura de Música.

Documents