Obres

Informació de l'obra i context de creació

El Concert per a piano i orquestra va ser compost, segons la mateixa autora, per als Premis Ciutat de Barcelona de 1953, en un moment en el qual ja havia compost diverses peces per a piano, com el Preludi en do sostingut menor o el seu Capritx en estil popular, datades en 1950. Per raons actualment desconegudes, l'obra no es va presentar a la citada convocatòria. El 5 de juny de 2019 es va estrenar en el Palau de la Música de València.

Compositores coetànies de Mª Teresa Oller van ser les americanes, Ruth Crawford Seeger (1901-1953), Louise Talma (1906-1996), Edna Mae Burnam (1907-2007), Miriam Gideon (1906-1996), Victoria Bond (1945), Libby Larsen (1950), Anne LeBaron (1953), Jennifer Linn (1960), Dinorá de Carvahlo (1904-1980), Hilda Paredes (1959) i Gloria Isabel Ramos (1964); les europees, Elisabeth Lutyens (1906-1983), Grace Mary Williams (1906-1977), Berta Alves de Sousa (1906-1997) i Priaulx Rainier (1903-1986). Entre elles, les espanyoles Elena Romero (1923-1996), Mercé Torrents (1930) i María Dolores Malumbres (1931-2019) i les valencianes, Ethelvina Ofelia Raga (1911-2005) i Matilde Salvador (1918-2007).

Entre les compositores successores i que arriben fins als nostres dies assenyalem a l'africana, Graziane Finzi (1945); la russa, Elena Firsova (1950); l'australiana, Anne Boyd (1946) i les europees, Carol Barratt (1945), Gisèle Barreau (1948), Kaija Saariaho (1952-2023), Violeta Dinescu (1953), Adriana Hölszky (1953), Regina Irman (1957) i Katrina Penman A elles se sumen les espanyoles, Gloria Villanueva (1953), Marisa Manchado (1956), Mercedes Zavala (1963), Carme Fernández Vidal (1970), Gloria Rodríguez (1972), María Mendoza (1975), Laura Vega (1978), Sira Hernández o la valenciana, Mª Ángeles López Artiga (1939).

Indicacions

Aquest concert, de tall formal clàssic, s'estructura en tres moviments: Allegro deciso, Errant cantabile i Allegro deciso. En les seues sonoritats trasllueix la tradició compositiva heretada dels seus mestres, l'interés per les músiques populars (que transcendeix la mera cita i el pintoresquisme localista) i la influència dels compositors francesos de finals del segle XIX i principis del XX. 
En Educació Secundària es pot proposar com a activitat en 1r d'ESO la realització d'un podcast sobre l'estrena de l'obra i en activitats d'escolta activa amb especial atenció als tres plans de l'audició: 
a) Sensorial: pensant en quines sensacions expressa la música.
b) Descriptiu: anotant què podem imaginar amb aquesta música, què passa, què pot estar comptant.
c) Musical: comentant quins elements musicals es reconeixen: qualitats del so (altura, intensitat, duració i timbre), ritme i tempo. Explicació i reconeixement auditiu de la forma.

En els Ensenyaments Superiors de Música, en les assignatures d'Orquestra i Piano i Orquestra.
En la Universitat, en la Formació del Professorat, en les assignatures amb competències en Música.

Documents