Classificació geogràfica

Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments musicals des de finals del s. XIX > Música popular > Folklore / Música ètnica

Edat contemporània > Moviments musicals des de finals del s. XIX > Música clàssica > Neoclassicisme musical

Grups per àmbit de dedicació

Educadores > Pedagogues

Músiques > Compositores

Divulgadores / Promotores culturals

Músiques > Instrumentistes > Pianistes

Humanístiques > Musicòlogues

Personatge
Imagen

María Teresa Oller Benlloch

Valencia 23-10-1920 | Valencia 02-09-2018

Període d'activitat: Des de 1945 fins 2010

Classificació geogràfica: Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments musicals des de finals del s. XIX > Música popular > Folklore / Música ètnica

Edat contemporània > Moviments musicals des de finals del s. XIX > Música clàssica > Neoclassicisme musical

Grups per àmbit de dedicació

Educadores > Pedagogues

Músiques > Compositores

Divulgadores / Promotores culturals

Músiques > Instrumentistes > Pianistes

Humanístiques > Musicòlogues

Context de creació femenina

Compositores coetànies van ser les americanes, Ruth Crawford (1901-1953), Louise Talma (1906-1996), Edna Mae (1907-2007), Miriam Gideon (1906-1996), Victoria Bond (1945), Libby Larsen (1950), Anne LeBaron (1953), Jennifer Linn (1960), Dinorá de Carvahlo (1904-1980), Hilda Paredes (1959) i Gloria Isabel Ramos (1964); les europees, Elisabeth Lutyens (1906-1983), Grace Mary Williams (1906-1977), Berta Alves de Sousa (1906-1997) i Priaulx Rainier (1903-1986). Entre elles, les espanyoles Elena Romero (1923-1996), Mercé Torrents (1930) i María Dolores Malumbres (1931-2019) i les valencianes, Ethelvina Ofelia Raga (1911-2005) i Matilde Salvador (1918-2007).

Entre les compositores successores i que arriben fins als nostres dies assenyalem a l'africana, Graziane Finzi (1945); la russa, Elena Firsova (1950); l'australiana, Anne Boyd (1946) i les europees, Carol Barratt (1945), Gisèle Barreau (1948), Kaija Saariaho (1952-2023), Violeta Dinescu (1953), Adriana Hölszky (1953), Regina Irman (1957) i Katrina Penman. A elles se sumen les espanyoles, Gloria Villanueva (1953), Marisa Manchado (1956), Mercedes Zavala (1963), Carme Fernández Vidal (1970), Gloria Rodríguez (1972), María Mendoza (1975), Laura Vega (1978), Sira Hernández o la valenciana, Mª Ángeles López Artiga (1939).

Ressenya

Va ser una compositora, folklorista i pedagoga de la música espanyola. Des dels anys 1950, va dur a terme un extens treball de camp per a recopilar la música tradicional valenciana, posar-la en valor i donar-la a conéixer en nombroses publicacions.

Justificacions

  • Destacada compositora valenciana.
  • Va realitzar una àmplia labor en la direcció de cors.
  • Reconeguda pedagoga del Conservatori Superior de Música de València.
  • Va recopilar el folklore valencià en cancioners i enregistraments.
  • Va posar en valor la música popular valenciana.

Biografia

Va nàixer en el si d'una família urbana i acomodada que vivia en el centre de València. El seu pare era advocat i la seua mare, pianista. Va ser la sisena de nou germans; des de molt xicoteta, va trobar a la seua casa l'ambient perfecte per a començar a estimar la música de la mà de la seua mare i de persones rellevants en el món musical que l'envoltaven.
El seu interés des de la infància no es va dedicar únicament a la música acadèmica sinó també a la música popular. Des de ben xicoteta va sentir atracció per la música que sentia al carrer, principalment per la de festa que protagonitzaven la dolçaina i el tabalet en les festes de la ciutat com, per exemple, el Corpus, i per les cançons de carrer com les que cantaven el escobero, el castañero i el fuster o aquelles que cantaven els xiquets, com la Estoreta velleta o les Cançons de Aguinaldo. Així mateix les estades en la masia de la seua família a Alcoi li van fer conéixer la música popular de caràcter rural.

Va estudiar en el Conservatori de Música de València, on va obtindre el Premi extraordinari en les disciplines de Piano i Composició. Deixebla predilecta del compositor valencià, Manuel Palau Boix (1893-1967), en 1954 va obtindre una pensió de la Diputació de València per a perfeccionar els seus estudis de composició a Berlín.
En el mateix any, va fundar l'Agrupació Vocal de Cambra de València i en 1974, es va fer càrrec de la direcció de la Coral Polifònica Valentina. En 1960 va començar la seua trajectòria com a professora d'Harmonia en el Conservatori Superior de Música de València fins a la seua jubilació als 65 anys. Era Acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles des del 13 de maig de 1986. Va ser assessora del Cor Popular i del Grup de Danses de Lo Rat Penat a més de cap de la Secció de Musicologia de la mateixa entitat.
María Teresa Oller ha fet una gran faena de recopilació de la música popular. D'aquells primers treballs cal destacar la investigació realitzada a la comarca de la Vall d'Albaida on va visitar tots els pobles mentre recopilava cançons com el Fandango de Palomar o les Danses de Bèlgida. També va fer un extens treball a la comarca de la Ribera del Xúquer amb la documentació de la música d'Algemesí. D'aquella època també és la recollida de la Dansa dels Porrots, de Silla.

Va investigar i va transcriure polifonies dels segles XVI, XVII i XVIII en l'Arxiu de la Catedral de València i a l'Arxiu del Real Col·legi del Corpus Christi de València.

A partir de 1974 i a través d'una beca concedida per la Fundació March, va recórrer els pobles dels Serrans, el Camp de Túria, la Vall d'Albaida i l'Horta de Gandia. Entre 1976 i 1980 va participar en l'elaboració d'un Cancioner tradicional musical de Castelló i València que va publicar l'Institut Alfons el Magnànim. 


En 1988 Mª Teresa Oller va realitzar un projecte monogràfic dedicat al cant dels majos a les Comarques de la Comunitat Valenciana, a càrrec de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI).
Va participar en nombroses publicacions relacionades amb la música popular valenciana (Canto valencià), així com en congressos i jornades. Va ser col·laboradora en el diari Llevant on va publicar diferents treballs de recerca i ressenyes de crítica musical de concerts i òperes celebrades a València. 

Obres

Angles

Espanyol

Valencià

Inventari de composicions

Ballet

  • Las bodas de Orfeo (1944)

Canto y Piano

  • Agora que se de amor (s.f.)
  • Algún día en esta calle (s.f.)
  • Arroyuelo del molino (1947)
  • Cada canción (1948)
  • Canción de primavera (s.f.)
  • Ecos (s.f.)
  • Goig (s.f.)
  • La balada del agua del mar (1949)
  • La sortija en tu dedo (s.f.)
  • Llueve (s.f.)
  • Pescado ciego (s.f.)
  • Remansos (s.f.)
  • Tres Lieder (Estas noches, Morenica m´era yo, Ay que non hay). (Hay versión para canto y orquesta) (s.f.)
  • Triptic de Nadal (Hora a hora, Campanes de Nadal, Ya a l ´hora resta)  (s.f.)

Canto y Orquesta

  • Tres Lieder (Estas noches, Morenica m´era yo, Ay que non hay) (s.f.)

Coro

  • Cançó festívola para Coro mixto (s.f.)
  • Dominus Jesus para Coro mixto (s.f.)
  • Jugando a blancos para Coro mixto y solistas (s.f.)
  • Llevantines para  Coro mixto y solistas (s.f.)
  • No me firays, madre, para Voces femeninas (s.f.)
  • Poema lírico para Coro y orquesta (s.f.)
  • Pajas de Belén para Voces femeninas (s.f.)
  • Tres cançons valencianes (Nadalenca, Cançó de batre, Rondó romanç del mariner) para Coro mixto y solistas (s.f.)
  • Veus del blau i del grisenc (Mar dormida, Plany, Cançoneta del Mongó) para Coro Mixto (s.f.)
  • Vós sou digna de lloança para Voces iguales(s.f.)

Órgano

  • Preludio y fuga para órgano (s.f.)
  • Salutaris para Barítono y órgano (s.f.)

Orquesta de cuerda

  • Minuetto (s.f.)
  • Scherzo (s.f.)

Piano

  • Capricho en estilo popular (1964)
  • Campanes de Nadal (s.f.)
  • Cipreses (s.f.)
  • En la plazuela (s.f.)
  • Oraciones de primavera (s.f.)
  • Preludio en do # (1964)
  • Sonata en fa menor (s.f.)

Piano y Orquesta

  • Concierto en sol menor (s.f.)

Otros

  • A la entradita de Soba (s.f.)
  • A Belem les chiques (s.f.)
  • La caña dulce (s.f.)
     

Obras Editadas

(1974) Veus del blau i del grisenc (Mar dormida, Plany, Cançoneta del Mongó) para Coro Mixto. Valencia: Piles.

(2019) Cipreses. Valencia: Instituo Valenciano de Cultura.

(2019) Campanes de Nadal. Valencia: Instituo Valenciano de Cultura.

(2022) Piezas para piano (Preludio en do # menor, Capricho en estilo popular, Campanes de Nadal). Valencia: Tot per l'aire. 

Escritos de Musicología

● Oller Benlloch, M. Teresa (1958). Madrigales y Canciones Polifónicas. Autores anónimos de los siglos XVI y XVII. Archivo de la S.I.M. Catedral de Valencia. Valencia: Instituto Valenciano de Musicología, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.

● Oller Benlloch, M.ª Teresa (1951). "Danzas y Canciones danzadas". Colección Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, n.° 2. Valencia: Instituto Valenciano de Musicología, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.

● Oller Benlloch, Mª Teresa (1960). "Canciones y Danzas de la Sierra Mariola". Colección Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, n.° 10. Valencia: Instituto Valenciano de Musicología, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.

● Oller Benlloch, Mª Teresa (1967). "Canciones y Danzas del Valle de Albaida". Colección Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, n.° 12-13. Valencia: Instituto Valenciano de Musicología, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.

● Oller Benlloch, Mª Teresa (1993). “Función expresiva de la armonía en las obras corales de Manuel Palau". Archivo de Arte Valenciano, Valencia.

● Oller Benlloch, Mª Teresa (1969). "La canción de trilla del arroz en la valenciana ribera del Júcar". Revista de Dialectología y Tradiciones populares, n.° 25.

● Oller Benlloch, Mª Teresa (1975). "Canciones y danzas de la Serranía Valenciana". Levante, 03-10-1975.

● Oller Benlloch, Mª Teresa (1975). "Timbres y tonadas de la Baja Serranía". Levante, 09-10-1975.

● Oller Benlloch, Mª Teresa (1975). "Canciones trovadorescas en la medieval villa de Alpuente". Levante, 02-11-1975.

● Oller Benlloch, Mª Teresa (1975). "Abundantes y expresivas canciones populares en Palma de Gandía". Levante, 27-12-1975.

● Oller Benlloch, Mª Teresa et al. (1979). "Danzas de Titaguas". Colección Cuadernos de Música Folklórica Valenciana (Segunda época), n.° 2. Valencia: Instituto de Etnología Valenciana, Sección de Folklore Musical, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.

● Oller Benlloch, Mª Teresa et al. (1980). Cancionero Musical de la Provincia de Valencia. Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.

● Oller Benlloch, Mª Teresa et al. (1990). Cancionero Musical de la Provincia de Castellón. Segorbe: Caja Segorbe Caja de Valencia - Fundación Caja Segorbe.

● Oller Benlloch, Mª Teresa et al. (1983). Veus d'un poble. Bechí: Institut d'Estudis Valencians.

● Oller Benlloch, Mª Teresa (1994). Contar y cantar. Recull de narracions i cançons populars valencianos. Valencia: Lo Rat Penat. 

● Oller Benlloch, Mª Teresa et al. (1997). Los Mayos en el Campo de Requena-Utiel y otras comarcas valencianes. Requena: Centro de Estudios Requenenses.

● Oller Benlloch, Mª Teresa (1998). Panorámica de la música y la danza tradicional valenciana. Valencia: Universidad Politécnica. 

● Oller Benlloch, María Teresa (1998). Panoramica de la canço i la dansa tradicional: conferencia pronunciada amb motiu de la clausura del curs academic 1996-97 de Lo Rat Penat. Madrid: Lo Rat Penat.

● Oller Benlloch, María Teresa (2000). Cançons narratives valencianes. València: Lo Rat Penat. 

● Oller Benlloch, María Teresa et al. (2003). L'albà de l'Alcora. Valencia: Lo Rat Penat,

● Oller Benlloch, María Teresa (2004). La navidad en Valencia. València: Aula de Cultura Tradicional Valenciana, Universitat Politècnica.

● Oller Benlloch, María Teresa (2006). Canciones tradicionales valencianas infantiles y de cuna. València: Aula de Cultura Tradicional Valenciana, Universitat Politècnica.

● Oller Benlloch, María Teresa (2007). La canción campesina en el folclore musical valenciano. València: Aula de Cultura Tradicional Valenciana, Universitat Politècnica.

● Oller Benlloch, María Teresa et al. (2007). Tot menos apurarse : canciones humóristicas valencianes. [Valencia]: Aula de Cultura Tradicional Valenciana, Universitat Politècnica.

● Oller Benlloch, María Teresa et al. (2007). Panorámica de la música y danza tradicional valenciana. Valencia: Aula Enric Martí de Cultura Tradicional Valenciana, Universitat Politécnica.

● Oller Benlloch, María Teresa (2009). Los "gozos" en la tradición musical del pueblo valenciano. València: Aula de Cultura Tradicional Valenciana, Universitat Politècnica.

● Oller Benlloch, María Teresa (2010). La Pasión de Jesús de Nazareth en la canción tradicional valenciana. València: Aula de Cultura Tradicional Valenciana, Universitat Politècnica.

● Oller Benlloch, María Teresa (2011). Canciones tradicionales valencianas, pascueras. València: Aula de Cultura Tradicional Valenciana, Universitat Politècnica.

● Oller Benlloch, María Teresa (2011). Frases, sentències i dites valencianes. València: Lo Rat Penat.

Bibliografia

Galbis, V. (2006). “Oller Benlloch, Mª Teresa”, Diccionario de la Música Valenciana. Valencia: Iberautor Promociones Culturales, v. 2, pp. 163-164.

Galbis, V. (2014). "La significación de Mª Teresa Oller en el movimiento coral valenciano: La agrupación vocal de càmera de Valencia (1951-1971)", Allegro cum laude, pp. 431-440. Madrid: ICCMU.

Oller, F. (2018). "Entrevista a Teresa Oller Benlloch", en ABCdelaFilosofíaylaCultura.es, 25-05-2023, <https://www.youtube.com/watch?v=oJ-oevsFjWU>

Pardo, F. y Seguí, J. (2015). Entrevista a Mª Teresa Oller. Inédita. Valencia: Museo Valenciano de Etnología.

Picó Pascual, M. A. (1999). “María Teresa Oller Benlloch, una vida de entrega al estudio del Folclore musical valenciano”, Revista de Folclore, 222, 25-05-2023 <https://funjdiaz.net/folklore/07ficha.php?ID=2228&NUM=222>

 Sanz, J. M., Aguilera, C. et al. (2018). "Mª Teresa Oller, un referente centenario", Notas de Paso, nº 6, 26-05-2023  <http://revistadigital2.csmvalencia.es/la-invisibilidad-sonora/>

Enfocament Didàctic

En 2n de l'Educació Secundària per a treballar la música tradicional valenciana i en activitats d'escolta activa amb especial atenció als tres plans de l'audició: 
a) Sensorial: pensant en quines sensacions expressa la música.
b) Descriptiu: anotant què podem imaginar amb aquesta música, què passa, què pot estar comptant.
c) Musical: comentant quins elements musicals es reconeixen: qualitats del so (altura, intensitat, duració i timbre), ritme i tempo. Explicació i reconeixement auditiu de la forma. 

En els Ensenyaments Professionals i Superiors de Música, en les assignatures de Musicologia, Cor, Piano i Canto.
En la Universitat, en la Formació del Professorat, en les assignatures amb competències en Música.

Documents