Viardot va navegar per la tradició que demonitzava la vocació pública de les dones creant una nova imatge de dona-artista que li va permetre forjar-se una posició única en la societat, que li va permetre ensenyar en el Conservatori de París, donar suport a les carreres de músics homes en embrió, guanyar-se el respecte de la reialesa, publicar i interpretar les seues pròpies composicions musicals.
Com a precursores de Viardot cal considerar a: Maddalena Casulana (1540-1590) compositora, magnífica llaütista, organista i famosa cantant, l'acostament de la qual a la música com a professió és semblant a la d'un home; Barbara Strozzi (1619-1677) compositora i cantant de gran reputació, va publicar huit llibres de música que dio a conéixer a un amplíssim públic gràcies a la seua obstinació; María Teresa D´Agnesi (1720-1795), autora de cuatro òperes, no sols dirigia les seues pròpies obres, sinó també els assajos de preparació i era responsable de l'elecció dels músics. Com Viardot i Fanny Mendelssohn (1805-1847) va tindre un saló de música en el qual va rebre a il·lustres músics. Creadores d'òpera van ser també: Elisabeth Jacquet de la Guerre (1665-1729), María Theresia von Paradis (1759-1824) i Louise Bertin (1805-1877), entre altres. Predecessora en la docència en el Conservatori de París és Louise Farrenc (1804-1875) que comença a exercir l'any 1842, i acaba rebent un salari igual al dels seus companys. Similar a Viardot, Agata Szymanowska (1789-1831), una de les primeres professionals virtuoses del segle XIX, va realitzar gires triomfals per Europa, atorgant-se-li el títol de primer pianista en la cort de l'emperadriu de Rússia.
Com a successores de Pauline podem considerar a les també nascudes a París, Mélanie Bonis (1858-1937) i Cécile Chaminade (1857-1944), a la compositora Luise Adolpha Le Beau (1850-1927), deixebla de la gran pianista i compositora Clara Wieck Schumann (1819-1896) amiga i admiradora de Pauline; a Marie Jaëll (1846-1925), virtuosa del piano, compositora i gran pedagoga, el saló de la qual va tindre una gran influència en la vida parisenca. Amb posterioritat apareixeran en el mateix context francés, les hermanas Nadia (1887-1979) i Lili Boulanguer (1893-1918). Nadia compositora, pianista, organista, directora d'orquestra, intel·lectual i professora francesa, va formar i va ensenyar a molts dels grans compositors del segle XX.
Pauline Michelle Ferdinande Viardot García
(Pauline Viardot)
París 18-07-1821 ‖ París 18-05-1910
Període d'activitat: Des de 1842 fins 1904
Classificació geogràfica: Europa > França
Moviments socio-culturals
Edat contemporània > Romanticisme
Grups per àmbit de dedicació
Educadores > Pedagogues
Músiques > Compositores
Músiques > Instrumentistes > Pianistes
Músiques > Cantants
Músiques > Arranjadores
Divulgadores / Promotores culturals > Agents culturals
Context de creació femenina
Ressenya
Pauline Viardot va arribar als millors teatres de música de tota Europa, fins i tot a l'Òpera de Sant Petersburg, portant la música occidental a Rússia i viceversa. La seua veu, d'una extensió enorme, destaca també, per la seua agilitat, frasege, tècnica i notable càrrega dramàtica. Molt volguda pels compositors més influents, va ajudar a consolidar la carrera d'alguns d'ells. El seu saló musical va ser punt de trobada de les més grans personalitats del seu temps. El mètode d'estudi, L’École classique du Chant, encara és utilitzat hui a França.
Justificacions
Biografia
Membre d'una família de músics que la van iniciar en la música i el cant: el seu pare era el famós tenor, compositor, pedagog i empresari espanyol Manuel García; la seua mare, Joaquina Briones, actriu i cantant i la seua germana María Malibran, cèlebre cantant d'òpera. El seu germà Manuel Patricio García va ser un influent baríton i mestre de cant i inventor del laringoscopi.
Pauline García va debutar en 1837 després de formar-se amb els principals músics del moment. En 1839 va ser contractada a Londres per al paper de Desdémona de l'òpera Otelo de Rossini. L'èxit va ser tal que a l'octubre del mateix any va ser contractada a París, en el Théâtre dones Italiens. Per consell de la seua gran amiga, George Sand, Pauline va acceptar casar-se en 1840 amb Viardot, el cognom de la qual la va consagrar com una de les més grans cantants del segle XIX.
En 1840 coneix a F. Chopin amb qui va mantindre una relació musical i espiritual. Junts van descobrir la seua passió per la música folklòrica i van transcriure algunes de les Masurques en fragments per a veu i piano.
Pauline va cantar òperes i cançons dels principals compositors del moment, convertint-se en la primera estrangera que va cantar el repertori italià a Rússia i va ajudar a portar la música russa a occident; la seua veu de mezzosoprano-contralt tenia una extensió excepcionalment àmplia (tres octaves i mitja).
Les tertúlies i vetlades de Pauline en la seua hotelet del Barri Llatí de París, prompte es van convertir en punt de trobada per a les més importants figures literàries i musicals del seu temps.
Després de retirar-se dels escenaris en 1863, Viardot es va instal·lar primer a Baden-Baden i després a París, on va ser professora del Conservatori de 1871 a 1875. Va actuar en la primera representació pública de la Rapsòdia per a contralt que Johannes Brahms havia compost per a ella com a regal de noces per a la filla de la seua amiga, Clara Wieck, qui la reconeixia com la dona més dotada que havia conegut.
En 1864 publica L’École classique du Chant, mètode d'estudi que encara es continua usant a França. Les seues composicions inclouen diverses òperes que es van posar en escena en cases particulars com Le Cendrillon (escrita per a cantants aficionats, amb l'únic acompanyament d'un piano), i algunes obres teatrals menors com Trop de femmes (1867), L’Ogre (1868) i Le dernier sorcier (1869). Va escriure, a més, una gran quantitat d'obra lírica per a veu i piano, fragments per a violí i piano, piano sol i música de cambra.
La seua activitat com a professora de cant li va donar grans satisfaccions, més que la de compositora, com ella sempre va dir. Entre les seues alumnes van estar la seua filla, Luisa Paulina Henrieta i diverses solistes de fama europea.
Obres
Angles
Espanyol
Canciones
- Álbum de Mme. Viardot-Garcia (1842/43)
- La Jota (1843)
- 10 Mélodies, para voz y piano (1850)
- Favourite Spanish songs, arr. (1853)
- 12 Poems, para voz y piano; voz, cello y piano (1862-63)
- Romances (1863)
- Ave María, transcr. para órgano, piano o arpa, violín y tres voces de mujer (1864)
- 12 Mazurkas de Frédéric Chopin, para voz y piano (1864/65)
- 10 Poems, (1865)
- 12 Mélodies sur des Poésies Russes (1866)
- Canción de primavera, "El sol ya brilla más suavemente" (1866)
- 5 Poemas, para voz y piano (1868)
- 2 Romances after Goethe and Édouard Turquety (1869)
- 3 Lieder after Eduard Mörike, para voz y piano (1870)
- 6 Poems (1871)
- Duo, 2 solo voices and piano (1874)
- 100 songs including 5 Gedichte (1874)
- 5 Poems (1874)
- Trois Valses de F. Schubert, transcr. pour la voix (s.f.)
- 5 Canti Popolari Toscani (1878)
- Canzonetta de concert, transcr. pour la voix (1880)
- 4 Lieder, para voz y piano(1880)
- Une heure d’etude, para voz y piano (1880)
- 6 Mélodies et une havanaise, 1-2 vocers y piano (1880)
- Rêverie, para voz y piano (1884)
- 6 Mélodies, para voz y piano (1884)
- Les Cavaliers, after Brahms’ Hungarian Dance N.7, para voz y piano (1885)
- Airs italiens du XVIII siècle (1886)
- 6 chansons du XVe siècle, para tres voces y piano (1886)
- 6 Mélodies et un duo, para voz y piano (1886)
- Désespoir, para voz y piano (1886)
- Lamento, para voz y piano (1886)
- Scène d’Hermione, para voz y piano (1887)
- La Marquise “Montant à sa chaise à porteurs La Marquise en robe de moire”, para voz y piano (1889)
- Le rêve de Jésus, para voz y piano (1890)
- Les Attraits. Poésie du XVIIIe siècle, para voz y piano (1893)
- Rossignol, rossignolet (Villanelle), para voz y piano (1893)
- Bonjour mon coeur!, para voz y piano (1895)
- Les bohémiennes, para voz y piano (1898)
- 6 Melodies, para voz y piano (s.f.)
- Arreglos vocales de obras instrumentales de Johannes Brahms, Joseph Haydn y Franz Schubert (s.f.)
Coro
- La Jeune République, cantata (1848)
- Choeur Bohémien de La Veillée de la Saint-Sylvestre, sainete en dos actos (1867)
- Choeur de Fileuses de la opereta L’Ogre (1868)
- Choeur des Elfes (1899)
Instrumental
- Acompañamientos de piano a los estudios de violín de Charles Auguste de Bériot (s.f.)
- Valse, para piano (1885)
- Petite Suite, para piano, violín, pandereta y triángulo (1866)
- Marcha Militaire, para 2 flautas y piccolo, 2 oboes y coro de viento metal (1867)
- Mazurca, para piano (1868)
- 6 Morceaux, para violín y piano (1868)
- Introducción y polonesa, para piano (c.1873)
- Introducción y polonesa, para piano a 4 manos (1873)
- Segundo álbum ruso, para piano (1874)
- Sonatina, para violín y piano (1874)
- 2 Pièces, para piano (1885)
- 2 Airs de Ballet, para piano (1885)
- Tristesse, para violín y piano (1902)
- Quand même!, Suite arménienne, para piano a cuatro manos (1904)
- Défilé Bohémien, para piano a cuatro manos (1904)
Operetas
- Le dernier Sorcier, fantasía en dos actos (1867)
- Trop de femmes, opereta en dos actos (1867)
- La Veillée de la Saint-Sylvestre, sainete en dos actos (1867)
- L’Ogre, opereta fantástica en dos actos (1868)
- Le Miroir, opereta en dos actos (1869)
- Le conte de fées (1879)
- Cendrillon, opereta de salón en tres actos (1904)
Bibliografia
Adkins Chiti, Patricia. (1995). Las mujeres en la música. Madrid: Alianza Editorial.
Bofill Levi, Anna. (2015). Los sonidos del silencio. Aproximación a la historia de la creación musical de las mujeres. España: Editorial Aresta.
Brilliant Classics, (2019). Pauline Viardot: Mélodies, Chopin Mazurkas and other Songs, 25-05-2023, <https://www.youtube.com/watch?v=koplMg4pMaE&t=9s>
Músicas y Silencios, 25-05-2023, <https://musicasysilencios.blogspot.com/p/pauline-viardot-1821-1910.html>
Scorser, 25-05-2023, <http://it.instr.scorser.com/C/Tutto/Pauline+Viardot/Opere/Alphabeticly.html>
Tellechea, Juan Carlos (2021). "200º aniversario de Pauline Viardot-García, un talento universal", en Mundoclasico.com, 25-05-2023 <https://www.mundoclasico.com/articulo/36111/200%C2%BA-aniversario-de-Pauline-Viardot-Garc%C3%ADa-un-talento-universal>
Enfocament Didàctic
Pauline Viardot, tant per la seua personalitat, la seua professionalitat i la qualitat de les seues composicions, ha de ser present en els continguts de diferents matèries d'Educació Secundària com en Història i Història de la Música, però també en Valors ètics i Igualtat.
En la Universitat, en la Formació del Professorat, és rellevant el seu ús en assignatures amb competències en escolta, didàctica i anàlisi musical, visibilitzant i valorant la música de les compositores.
En els Conservatoris professionals i Ensenyaments Superiors de Música pot ser utilitzada la seua obra en les diferents especialitats instrumentals, de Conjunt, Cor i en les matèries d'Història de la Música i Anàlisi.