Ressenya
Compositora finesa dedicada a l'estudi espectral del so produït per instruments tradicionals, essencialment de la cultura nòrdica i oriental. Ha desenvolupat noves tècniques de composició, mitjançant l'ús de l'electrònica en viu i l'assistència informatitzada. Els seus més de dues-centes quaranta composicions s'han estrenat en les principals sales mundials i han estat guardonades amb els més importants premis de composició.
Justificacions
- Compositora finesa pertanyent al corrent contemporani musical.
- La seva extensa producció abasta tots els gèneres, des de l'òpera a la música instrumental.
- Ha rebut nombrosos premis en reconeixement a la seva trajectòria professional.
- Destaca per la seva recerca de les qualitats del so amb independència de la font de producció.
- Les composicions han estat interpretades en les principals sales del món.
Biografia
Kaija Saariaho va néixer a Hèlsinki en 1952 i va estudiar en l'Acadèmia Sibelius. Va continuar els seus estudis en Freiburg i en els cursos d'estiu de Darmstadt i, des de 1982, en el IRCAM research institut a París.
Fins a aquest moment, Kaija va aprendre a conèixer als compositors espectralistas francesos, les tècniques dels quals es basen en l'anàlisi informàtica de l'espectre sonor. Aquest enfocament analític la va inspirar a desenvolupar el seu propi mètode per a crear estructures harmòniques, així com la notació detallada usant harmònics, micro tonalitat i un continu detallat de so que s'estén des del to pur fins al soroll sense to: totes les característiques es troben en una de les seves obres interpretades amb més freqüència, Graal théâtre per a violí i orquestra o conjunt (1994/97).
En el IRCAM, Kaija va desenvolupar tècniques de composició assistida per computadora i va adquirir fluïdesa en el treball en cinta i amb electrònica en viu. Aquesta experiència va influir en el seu enfocament de l'escriptura per a orquestra, amb el seu èmfasi en la formació de denses masses de so en lentes transformacions.
Significativament, la seva primera peça orquestral, Verblendungen (1984), involucra un gradual intercanvi de rols i personatges entre orquestra i cinta.
L'any 2000 va obtenir un èxit excel·lent amb l'òpera; L’Amour de loin, basada en una biografia primerenca del trobador del segle XII Jaufré Rudel, per la qual va rebre el prestigiós Premi Grawemeyer. En 2010 va estrenar l'òpera Emilie, basada en la vida de la matemàtica Émilie de Châtelet.
L'experiència d'escriure per a veus ha portat a una certa clarificació del llenguatge de Saariaho, amb una nova vena d'orientació modal.
En la profusió d'obres grans i petites que ha produït en els últims anys, dos trets han marcat la seva carrera, l'associació estreta i productiva amb artistes individuals i l'elecció de temes i textos i en la profusió de marques expressives en les seves partitures, per a fer de la seva música no una elaboració de processos abstractes però una comunicació urgent del compositor a l'oïdor d'idees, imatges i emocions.
Saariaho ha obtingut els principals premis de composició: The Grawemeyer Award, The Wihuri Prize, The Nemmers Prize, Premi Sonning i el Premi Polar Music.
Professora del Departament de Música de Berkeley en 2015, va estrenar la seva última òpera Innocence a França, en 2021.
Obres
Espanyol
Selección aleatoria de la relación de obras que recoge
<https://es.wikipedia.org/wiki/Kaija_Saariaho> (26-12-2022)
1977-1986
- Bruden, ciclo de canciones para soprano, 2 flautas y 2 percusionistas (1977)
- Canvas, para flauta (1978)
- Cartolina per Siena, para cinta magnética (1979)
- Yellows, para violonchelo y percusión (1980)
- Kolme preludia, para soprano y órgano (1981)
- Adjö, para soprano, flauta y guitarra (1982)
- Verblendungen, para orquesta (1982-84)
- Interludes and other music to "Skotten i Helsingfors" (1983)
- Kollisionen, para percusión y electrónica (1984)
- Jardin secret II, clavecín y cinta (1984-86)
- Csokolom, grabación de objetos escénicos (1985)
- Il pleut, para soprano y piano (1986)
- Il pleut, para soprano y piano (1986)
- Io, para conjunto instrumental y electrónica en vivo (1986-87)
1987-1996
- Piipää. Música para multi-media performance. Soprano, tenor, tape y electrónica en vivo (1987)
- Petals, para violonchelo solo, con electrónica en vivo opcional (1988)
- Du cristal, para orquesta sinfónica (1989-90)
- Fanfaari, para orquesta de cámara (1990)
- Aer, para arpa y electrónica ad libitum (1991)
- NoaNoa, Fragrant, para flauta y electrónica (1992)
- Solar, para grupo instrumental (con sintetizador) (1993)
- Graal Theâtre, para violín y orquesta (1994)
- Château de l'âme, para soprano, 8 voces femeninas y orquesta (1995)
- Lonh, para soprano y electrónica (1996)
1997-2006
- Mirrors, para flauta y violonchelo (1997)
- Liisan taikahuilu, para flauta (1998)
- L'amour de loin (1998-2000)
- Prisma. Electronic music (1999)
- Sept Papillons, para violonchelo (2000)
- Tag des Jahrs, para coro mixto y electrónica (2001)
- Orion, para orquesta (2002)
- Adriana Mater (2002-2006)
- Lumen valosta, para vocal ensemble (2003)
- Asteroid 4179: Toutatis, para orquesta (2004)
- Ballade, para piano (2005)
- Notes on Light, para violonchelo y orquesta Música (2006)
2006-2020
- Émilie, ópera (2010)
- Frises, para violín y electrónica (2011)
- Duft, para clarinete (2012)
- Ciel d'hiver, para grupo orquestal (2013)
- Light and Matter, para piano, violín y violonchelo (2014)
- Trans, para grupo orquestal con arpa solista (2015)
- Sense, para violín ( 2016)
- Saarikoski-laulut, orquesta con soprano (2017)
- Innocence, para orquesta, solistas vocales y coro (2018)
- Vista, para orquesta (2019)
- Semafor, para grupo instrumental (2020)
Bibliografia
Litti, Sanna (1991). “Värin ja ajan illuusiot”, in Sävellys ja musiikinteoria, nº1, p.16.
Litti, Sanna (1993). Mutta tämähän on maisema, madame Saariaho: Kaija Saariahon Lichtbogen. Master’s tesis. Helsinki: Sibelius-Academy.
Mallet, Frank (2000). “Kaija Saariaho: de subtiles connexions entre lumière et son”, en Le Monde de la Musique nº 8, p.51.
Michel, Pierre (2000). Music to be Heard: On Kaija Saariaho’s Oeuvre. Salzburg: Festspiele.
MUGI: Musik und Gender im Internet:
<https://mugi.hfmt-hamburg.de/receive/mugi_person_00000703?XSL.back=S> (25/04/2022)
Nuorvala, Juhani (1995). “Kaija Saariaho,” in Finnish Composers. Helsinki: Finnish Music Information Center.
Saariaho, Kaija (1987). “Timbre and Harmony: Interpolations of Musical Structures”, in Contemporary Music Review 1.2. London: Harwood Academic Publishers, pp. 106-22.
Saariaho.org, 25/04/2022, <https://saariaho.org/>
Sivuoja-Gunaratnam, Anne (1998). “Rhetoric of Transitions in Kaija Saariaho’s Music”, Musical Signification Between Rhetoric and Pragmatics, Gino Stefani, Eero Tarasti and Luca Marconi, eds. Bologna: CLUEB, p.539.
Wise music Classical, 25/04/2022, <https://www.wisemusicclassical.com/composer/1350/Kaija-Saariaho/>
Enfocament Didàctic
Es recomana escoltar en Educació Secundària quan es parli de la Música Contemporània, incidental o electrònica.
Encara que des de la grafia tradicional en la qual s'entrecreuen recursos electrònics, l'obra de Kaija Sariaaho es mostra accessible a l'oïdor, l'estudi interpretatiu requereix del domini tècnic de l'instrument per a reproduir l'escriptura del so, el seu efecte i els seus timbres. Es recomana el seu estudi en el Grau en Música.
En la Universitat, en la Formació del Professorat, és rellevant el seu ús en assignatures amb competències en escolta, didàctica i anàlisi musical, visibilitzant i valorant la música de les compositores.
Documents
