Geographical classification

Europe > United Kingdom

Socio-cultural movements

Late modern period / Contemporary period > Musical movements since the end of the 19th century > Classical music > Post-romanticism

Late modern period / Contemporary period > Musical movements since the end of the 19th century > Classical music > Musical neoclassicism

Late modern period / Contemporary period > Feminism

Late modern period / Contemporary period > Feminism > Suffragism

Groups by dedication

Musicians > Composers

Writers > Autobiographers

Writers > Journalists / Chroniclers > Literary, music, etc. critics

Activists > Feminists (activists)

Activists > Suffragettes / Suffragists

Writers > in > English

Character
Retrato

Dame Ethel Mary Smyth

(Ethel Smyth)

Sidcup (Kent) 22-04-1858 ‖ Hook Heath (Woking) 08-05-1944

Period of activity: From 1876 until 1940

Geographical classification: Europe > United Kingdom

Socio-cultural movements

Late modern period / Contemporary period > Musical movements since the end of the 19th century > Classical music > Post-romanticism

Late modern period / Contemporary period > Musical movements since the end of the 19th century > Classical music > Musical neoclassicism

Late modern period / Contemporary period > Feminism

Late modern period / Contemporary period > Feminism > Suffragism

Groups by dedication

Musicians > Composers

Writers > Autobiographers

Writers > Journalists / Chroniclers > Literary, music, etc. critics

Activists > Feminists (activists)

Activists > Suffragettes / Suffragists

Writers > in > English

Context of feminine creation

Ethel Smyth (1858-1944) va ser compositora i escriptora, defensora dels drets de les dones que van participar de l'organització militant sufragista, Women’s Social and Political Union. Des dels seus articles publicats en premsa, va defensar la igualtat d'oportunitats per a les compositores i el dret de les dones a formar part de les orquestres professionals. 
Va estudiar a Alemanya on es va moure per cercles musicals i culturals, i va tindre com a referent a Clara Wieck-Schumann.
Com a predecessores seues en el camp de la composició podem recordar a la trobairitz Comtessa de dia, a Gracia Baptista i Maddalena Casulana en el Renaixement, a la francesa Elisabeth-Claude Jacquet de la Guerre i a la italiana Barbara Strozzi en el Barroc, a Theresia von Paradis i Marianne Martinez en el Classicisme, o a l'esmentada Clara Wieck-Schumann i Fanny Mendelssohn, ja en el Romanticisme del segle XIX.
Entre les seues contemporànies i successores trobem a les germanes franceses Nadia i Lili Boulanger; així com a Germaine Tailleferre i Cécile Chaminade. Entre les britàniques destaquen Rebecca Clarke (postimpressionisme), Elisabeth Lutyens (serialisme) i Elizabeth Maconchy. Als Estats Units cal esmentar a Amy Beach i Ruth Crawford Seeger (atonalisme i serialisme); i igualment a la polonesa Grazyna Bacewicz i la russa Galina Ustvólskaya. Entre les espanyoles Rosita García Ascot, Emiliana Zubeldia, Lola Vitòria Tarruella, Ermerinda Ferrari, María Rodrigo, Mª Teresa Prieto, María de Pablos Cerezo, Elena Romero, Matilde Salvador i María Teresa Oller.

Review

Compositora, escriptora i activista anglesa. Encara que ignorada persistentment pel cànon musical, va ser una veu significativa i vital del panorama britànic de la seua època. Va ser aclamada per la seua música, els seus escrits autobiogràfics, molt polèmics, al mateix temps que es va guanyar una reputació com a activista en defensa del reconeixement de les dones músics. Va ser reconeguda com a Dama de l'Ordre de l'Imperi britànic en 1922 (va ser la primera compositora a obtindre aquest honor) i va ser nomenada doctora honoris causa per les Universitats de Durham (1910) i Oxford (1922).

Justifications

  • Compositora anglesa de finals del segle XIX i principis del XX que va destacar per la qualitat de la seua obra operística i simfònica.
  • Escriptora defensora del sufragi femení.
  • Una de les primeres compositores a ser programada pel Metropolitan Opera House de Nova York, en 1903, amb l'òpera Der Wald.
  • Primera compositora anglesa que va aconseguir interpretacions de les seues obres a Alemanya i els Estats Units en el primer terç del segle XX.

Biography

Ethel Mary Smyth va decidir seguir una carrera musical, en contra dels desitjos del seu pare. En 1887 va ingressar en el Conservatori de Leipzig i en aquest període va conéixer a Clara Wieck. 
Descrita com “una de les poques dones compositores a les quals es pot considerar seriosament que estan aconseguint una cosa valuosa en el camp de la creació musical” per Tchaikovsky, en 1893 estrena a Europa la seua primera obra, Serenata en re. Li seguiran, les òperes, Fantasio (1898), Der Wald (1902) i Der Standrechtse (1906) en les quals es reflecteix l'estil compositiu i estètic europeu. 

De la seua Missa en re major, presentada en el Royal Albert Hall en 1893, i que havia sigut tot un èxit, es deia “que una no l'associa a la producció femenina; tota ella és viril…”. 
De 1911 a 1913, va estar estretament relacionada amb el moviment sufragista anglés, en el qual va conéixer a l'escriptora, Virginia Woolf. Dirigit per Emmiline Pankhurst (1858-1928), Women’s Social and Political Union (WSPU) va adoptar com a himne, la composició de Smyth, La Marxa de les Dones.

Creadora d'una àmplia producció musical que abasta diferents estils i que el seu últim gran faena musical va ser la simfonia vocal The Prison (1931).
En reconeixement al seu treball com a compositora i escriptora, va ser nomenada en 1922 Dama Comandant de l'Ordre de l'Imperi britànic, convertint-se en la primera compositora a rebre tan alta distinció. Igualment va rebre doctorats honoraris en música per les Universitats de Durham i Oxford. 

El seu interés per la literatura li va portar a publicar, entre 1919 i 1940, deu llibres amb el títol Impressions that Remained, en la seua majoria autobiogràfics i de gran èxit. 
Ethel Smyth ha sigut l'única compositora anglesa que va aconseguir interpretacions de les seues obres a Alemanya i els Estats Units en el primer terç del segle XX.

Works

Spanish


Ballet

  • Fête galante, from the opera (1932)

Brass

  • Hot Potatoes for fanfare (1930)

Choral

Religious

  • Massin D (1891) 
  • Five Sacred Part-Songs, based on Chorale Tunes (1882–84)
  • The Song of Love, Op. 8 (1888)
  • Wedding Anthem for choir and organ (c.1900)
  • We Watched her Breathing through the Night (1876)
  • A Spring Canticle (or Wood Spirits' Song) for choir and orchestra (c.1903)
  • Hey Nonny No for choir and orchestra (1910)
  • Sleepless Dreams for choir and orchestra (1910)
  • Songs of Sunrise (1910)
  • Dreamings (1920)
  • Soul's Joy, from Fête galante (c.1923)
  • The Prison, cantata for soprano, bass, choir and orchestra (1929–30)

Chamber music

String quartets

  • String Quartet in A minor (1878)
  • String Quartet in D minor (1880)
  • String Quartet in C minor (1881)
  • String Quartet in E-flat (1882–84)
  • String Quartet in C (1886–88)
  • String Quartet in E minor (1902–12)

String quintets

  • String Quintet in B minor (1882–84)
  • String Quintet in E, Op. 1 for 2 violins, viola, and 2 cellos (1883)

Trios

  • Trio for violin, cello and piano in D minor (1880)
  • String Trio in D (1887)
  • Trio for violin, horn and piano in A, from Concerto for violin and horn in A (1928)

Other

  • Sonata for cello and piano in C minor (1880)
  • Sonata for cello and piano in A minorOp. 5 (1887)
  • Sonata for violin and piano in A minorOp. 7 (1887)
  • Variations on Bonny Sweet Robin (Ophelia's Song), for flute, oboe and piano (1927)

Two Interlinked French Folk Melodies for flute, oboe and piano, from Intermezzo of Entente cordiale (s.f.)

Opera

  • Fantasio, comic opera in 2 acts (1892–94)
  • Der Wald, opera in 1 act (1899–1901)
  • The Wreckers, opera in 3 acts (1902–04)
  • The Boatswain's Mate, comic opera in 1 act (1913–14)
  • Fête galante, opera in 1 act (1921–22)
  • Entente cordiale, comic opera in 1 act (1923–24)

Orchestral

  • Overture to Shakespeare's Antony and Cleopatra (1889) 
  • Serenade in D (1889) 
  • Suite for Strings, Op. 1A (c.1891)
  • On the Cliffs of Cornwall, from The Wreckers (c.1908)
  • Four Short Chorale Preludes for Strings and Solo Instruments, from Short Chorale Preludes for organ (c.1913)
  • Fête galante, suite adapted from the opera (1924)
  • Intermezzo, from The Boatswain's Mate (1924)
  • Two Interlinked French Folk Melodies, from Entente cordiale (1929)
  • Two Orchestral Preludes, from The Prison (1929–30)
  • Entente cordiale, suite adapted from the opera Concertante (1935)
  • Concerto for violin and horn in A (1926)

Organ

  • Fugue à 5 (1882–84)
  • Short Chorale Preludes (1882–84)
  • Study on "O wiese lig seid ihr doch, ihr Frommen" (1882–84)
  • Prelude on a Traditional Irish Air (1938)

Piano

  • Sonata No. 1 in C (1877)
  • Sonata No. 2 (Geistinger) in C-sharp minor (1877)
  • Sonata No. 3 in D (1877)
  • Aus der Jugenzeit! in E minor (1877–80)
  • Four-part Dances (1877–80)
  • Two-part Invention in D (1877–80)
  • Two-part Suite in E (1877–80)
  • Variations on an Original Theme (of an Exceedingly Dismal Nature) in D-flat (1878)
  • Prelude and Fugue in C (1878–84)
  • Prelude and Fugue in F-sharp (1880)
  • Prelude and Fugue for Thin People (c. 1883)
  • Suite for piano four hands, from Suite for Strings, Op. 1A (1891)
  • The March of the Women, re-arrangement of the song (1914)
  • Canons (s.f.)

Songs

  • Lieder und Balladen Op. 3 (c.1877)
  • Lieder Op. 4 (c.1877)
  • Eight songs (c.1877)
  • Nine Rounds (1878–84)
  • Four Songs with Chamber ensemble (1907)
  • The March of the Women (1910)
  • Three Moods of the Sea with orchestra (1913)
  • Three Songs (1913)

Writings

  • Impressions That Remained: Memoirs, Vol. 1 y Vol. 2 (1919)
  • Streaks Of Life (1921)
  • A Three-Legged Tour in Greece (1927)
  • A Final Burning of Boats, etc. (1928)
  • Female Pipings in Eden (1933)             
  • Beecham and Pharaoh (1935)
  • As Time Went On ... (1936)
  • Affection: A Story for Dog Lovers (1936)
  • Maurice Baring (1938)
  • What Happened Next (1940)

Bibliography

Adkins, Patricia (1995). Las mujeres en la música. Madrid: Alianza editorial.

Anderson, Gwen (1997). Ethel Smyth. London: Cecil Woolf. ISBN189796790XISBN1-897967-90-X.

Bartsch, Cornelia, et al. (2010). Felsensprengerin, Brückenbauerin, Wegbereiterin: Die Komponistin Ethel Smyth. Allitera. ISBN978-3-86906-068-2.

Bofill-Levi, Anna (2015). Los sonidos del silencio. Madrid: Aresta. 

Collis, Louise(1984). Impetuous Heart: The Story of Ethel Smyth. London: William Kimber. ISBN0-7183-0543-4.

Crichton, Ronald (1987). The Memoirs of Ethel Smyth. London: Viking Press. ISBN0670806552ISBN0-670-80655-2.

Fuller, Sophie (2001). "Smyth, Dame Ethel". Oxford Music Online. Oxford University Press. doi:10.1093/gmo/9781561592630.article.26038. ISBN978-1-56159-263-0. <https://www.oxfordmusiconline.com/>29-10-20.

Gates, Eugene (2006). "Damned If You Do and Damned If You Don't: Sexual Aesthetics and the Music of Dame Ethel Smyth". Kapralova Society Journal 4, no. 1, pp. 1–5.

Gates, Eugene (2013). "Dame Ethel Smyth: Pioneer of English Opera." Kapralova Society Journal 11, no. 1, pp. 1–9.

Kertesz, Elizabeth Jane (2001). Issues in the critical reception of Ethel Smyth’s Mass and first four operas in England and Germany, PhD Dissertation. Melbourne: University of Melbourne on unimelb.edu.au.

Rieger, Eva (1988). A Stormy Winter: Memories of a Pugnacious English Composer. (Autobiography of EthelSmyth) (Published in German as Einstürmischer Winter. Erinnerungen einer streitbaren englischen Komponistin.) Kassel: Bärenreiter-Verlag,

Stone, Caroline (2018). Another Side of Ethel Smyth: Letters to her Great-Niece Elizabeth Mary Williamson. Edinburgh: Kennedy & Boyd. ISBN9781849211673.

St. John, Christopher (1959). Ethel Smyth: A Biography. London: Longmans, Green & Co.

Didactic approach

En l'Educació Primària en Artística, Llengua estrangera i Coneixement del Medi natural, Social i Cultural.
En Secundària, en les assignatures de Eduación en Valors Cívics i Ètics, Llengua estrangera, Geografia i Història i Música.
En Batxillerat en Llengua estrangera, Història de la Música i la Dansa, Anàlisi Musical, Cor i Tècnica Vocal i Història del Món Contemporani.
En els Conservatoris i Ensenyaments Superiors de Música, en les assignatures d'Anàlisi musical, Història de la música, Matèries instrumentals, Conjunt instrumental, Orquestra i Canto
En la Universitat, en la Formació del Professorat, en assignatures amb competències en Música.

Documents